|
| |
La neutralitat com a procés
Josep Berenguel i Quim Moya
Les ganes de trobar un punt comú entre dos camins evolutius de creació artística, ens ha fet experimentar fins a cercar un nexe. Desfer-se del color, ha estat una extirpació laboriosa i exigent de disciplina, que ens ha retornat a un punt d’origen, reconvertit en una nova plataforma de creació. El procés conjunt no serà crear, no serà afegir, sinó neutralitzar, reiniciar, donar l’opció cap una nova evolució.
L’allunyament de la foscor, o el blanc fent d’element receptor màxim de llum, com a element depurador que amaga el deteriorament del temps, tot i deixar la consciència latent de la vida, ens recomana la recerca del buit, d’unes formes sense color, sense contorn, camuflades, que ens potencia els sentits per a percebre l’ànima de l’objecte.
Gaudir de l’instant de traspàs, mantenir-se en l’estat de la ment en blanc, prèvia a imaginar-se el futur i posterior a recordar al passat sense retorn. Per ser conscients de l’impàs de puresa, del retorn de l’innocència i de l’autocontrol previ a iniciar un nou pas. Mantenir-se en el present, un minut en blanc, gaudir de l’inmensa perspectiva de viure un instant aturant el temps.
|
|
|
Primeres experimentacions.
Treball sobre el blanc.
Recerca de l'essència.
|
Primera aparició pública a Cardona,
Sala Íssimm del 12/05/07 al 24/06/07
|
|
| |
EMMUDIR SOBTADAMENT
Possiblement no hi hagi res més traïdor i pervers que aquest blanc que transmuta l’aparença dels objectes. Aquest blanc, com un vel de silenci que talment ningú hagués convidat, apareix i s’estén fins a cobrir tota la realitat visible. Amb silenci però de manera contundent, desnaturalitza l’habitació, els objectes, el seu passat, i genera en canvi “un temps poètic homogeni”, una “escriptura” que, en paraules de Roland Barthes, perseguiria alliberar-se “de la subjecció vers un ordre que és marcat pel llenguatge.”
L’emmudiment de l’objecte, de l’estructura que conforma el món, la natura artificial que embolcalla l’animalitat i dóna forma als espais de l’hàbitat, conflueix en aquest cas amb un segon procés: la recerca en paral·lel d’un grau zero que es refereix a la pràctica artística. En relació amb el món dels objectes i l’encobriment del seu llenguatge més prosaic, amb aquesta instal·lació el llenguatge de la poesia també tendeix al suïcidi: s’emmascara de la ingenuïtat que culturalment és conferida al blanc per procedir a l’eliminació de tots els signes que li són possibles, així com de l’artisticitat, per generar a continuació un terreny en el que, si hi ha eloqüència, aquesta es donarà sense paraules.
L’emmudiment, per tant, acaba sent barroc i assenyala que, en realitat, el blanc no és la manca de soroll, sinó que es tracta de la suma de tots els colors i, en potència, potser també dels signes, de totes les possibilitats per generar significats. Com una espina que es clava entre dues construccions culturals solidificades, aquest blanc és subversiu. No cerca l’equilibri, sinó la tensió; la inquietud que vehicula la mateixa relació entre la realitat i la pràctica creativa. Per propulsar seguidament, enmig d’aquest espai intermedi, també una certa consciència sobre la paraula, que, un cop sigui pintada sobre el blanc o descoberta en el seu dessota, reiniciarà altra vegada la cadència dels significats que dia rere dia ens aferren al llenguatge.
Oriol Fontdevila
|
|
|
Segona aparició pública a Cal Rosal
Konvent punt zero, 26, 27 i 28 de maig de 2007
|
A la proposta coincideixen artistes emprenedors i consolidats, de perfil exigent, recerca creativa de les pròpies inquietuds, experimentació, evolució i comprimís social.
Cada artista s'apropia de l'espai per oferir una experiència visual multidisciplinària com pintura, fotografia, instal·lacions, audio-visuals, curtmetratges i música, integrats dins d’un recinte intens i majestuós. Els artistes provenen del Berguedà, Bages i Vallès i la principal connexió és l'art i els seus processos. L’espai expositiu és un antic convent de segle XIX que formava part del conjunt de la colònia textil de cal rosal fundada pels germans Antoni, Ramon i Agustí Rosal i Cortina. El convent després de més de cent anys abandona les seves funcions religioses i passa a ser habitat com a espai polivalent per joves de la mateixa població. Des de fa més de deu anys i fins l'actualitat s'ha utilitzat per tirar endavant diferents activitats i projectes culturals.
|
Candida.
Blanc sobre Vermell
|
De Cardona a Manresa.
De la Sala d'art a l'escenari.
|
Mural de 4x2,5 m.
A l'Institut Paguera de Manresa.
|
|
|
|
